La societat de la ignorancia.Extrets.

La Societat del Coneixement ha esdevingut una nova utopia, una esperança per a temps desesperats gairebé l’única expectativa col·lectiva que ens permet mirar cap al futur amb certa il·lusió.(…)
Però el tipus de coneixement que s’amaga de forma subliminal darrere de la utopia d’una Societat del Coneixement, el coneixement a través de la raó que hauria de proporcionar una millor i més completa comprensió de la realitat, disminueix. Vivim, gràcies a la tecnologia, en una Societat de la Informació que ha resultat ser també una Societat del Saber, però no ens encaminem cap a una Societat del Coneixement sinó tot el contrari. Les mateixes tecnologies que avui articulen el nostre món i permeten acumular saber ens estan convertint en individus cada vegada més ignorants. Tard o d’hora s’esvanirà el miratge actual i descobrirem que, en realitat, ens encaminem cap a una Societat de la Ignorància.(…)
La Societat de la Ignorància és el corol·lari inevitable del món que hem construït, o més aviat, que s’ha anat formant al nostre voltant, perquè tot i ser obra de les nostres accions no ho és de les nostres voluntats.(…)
Així és el nostre món avui, si més no fins que assolim els límits que la física del planeta imposa. Els temps hiper moderns també podrien denominar-se temps exponencials.(…)
La ignorància està plenament normalitzada i és admesa sense cap inconvenient en els models d’èxit social, i fins i tot l’accés a les màximes responsabilitats públiques per part de persones d’ignorància evident es considera una mostra positiva de les virtuts del sistema democràtic.(…)
Les noves formes de comunicació ens permeten ser més eficients en el domini de la natura, però com a individus ens estan convertint en éssers cada cop més ignorants i més tancats en les petites esferes que sorgeixen com a resultat de les noves forces disgregadores que afecten tota la societat.(…)
Un món obert serà també un món d’oportunitats, de bones oportunitats, però només per a uns quants, els més ben situats o els que disposin de la suficient capacitat de maniobra. Per a la resta esdevindrà un entorn cada cop més hostil.(…)
Existeix, doncs, el risc d’acabar irremeiablement dividits en dues castes: una massa acomodada en la seva ignorància, fascinada per la tecnologia i cada vegada més alienada, i una altra formada pels experts en els sabers productius i els ressorts d’un model econòmic insostenible.(…)
Durant molt de temps la societat moderna ha confiat en poder adoptar les decisions polítiques i econòmiques sobre la base d’un saber (científic), racional i socialment legitimat. Els persistents conflictes sobre risc, incertesa i no-saber, així com el continu dissens dels experts, han enderrocat creixement i de manera irreversible aquesta confiança.(…)
S’està produint així la paradoxa que la societat del coneixement ha acabat amb l’autoritat del coneixement. El saber es pluralitza i descentralitza, resulta més fràgil i contestable.(…)
En aquest context, en lloc de la imatge tradicional d’una ciència que produeix fets objectius “durs”, que fa retrocedir la ignorància i que li diu a la política què cal fer, es necessita un tipus de ciència que cooperi amb la política en la gestió de la incertesa.(…)
Cal aprendre a moure’s en un entorn que ja no és de relacions clares entre causa i efecte, sinó borrós i caòtic.(…)
…continuarà el coneixement especialitzat i expert, però augmentaran les dificultats de la gent (fora del propi camp d’especialització) per disposar d’una “cultura” general o “capacitat de fer-se càrrec” reflexivament de les problemàtiques humanes en conjunt. Això no és accessori, ja que si la majoria de la població no pot interioritzar aquest coneixement general, les seves decisions polítiques mitjançant el vot i la participació democràtica resultaran altament problemàtiques(…)
…aquesta amenaçant obsolescència cognitiva en els individus no es produirà en el seu camp professional, especialitzat i en el qual són experts; però sí en aquells coneixements generals que necessiten per, com a ciutadans amb dret a vot, poder decidir democràticament i amb coneixement de causa sobre els processos creixentment complexos que configuren la vida humana actual.(…)

Pots descarregar el llibre sota llicencia creativa commons a : http://www.theignorancesociety.com/es

Que collons vol dir aturat ?

Quan una persona es troba en la circumstancia de perdre el seu contracte laboral, immediatament la societat li fa un regal – no un qualsevol, un d’enverinat : el classifica com a aturat. Quan jo era adolescent un aturat era una persona encantada, sense empenta ni vivacitat. La paraula té connotacions neutres en el millor dels casos i negatives en el més corrent, per una societat hiperactiva – per cert, perquè la hiperactivitat es considera una malaltia en les persones i una normalitat en la societat ? – que et diguin aturat i et documentin com a tal, es com a poc un handicap. La existència complexa d’aquella persona queda reduïda a la seva condició laboral. De fet, és l’altre cara d’allò que tots hem fet algun cop : quan et pregunten : “ tu que ets ?” contestar de que treballes …soc paleta, administrativa o sexador de pollastres…Qui parteix de la confiança en les capacitats de totes les persones ni li passa pel cap dir aturat a algú que no té feina remunerada.
Tot plegat, un retrat de les prioritats socials, dels valors, encara, dominants – la retòrica és una altre cosa que llavors construïm autentiques catedrals gòtiques de l’humanisme. Els valors son allò a que donem importància. Que importa – ja sigui per una persona, grup, empresa o inclús per una societat – ho demostren les seves actuacions encara que la congruència sempre és parcial.
Sabeu que en penso ? Idees com una llauna caducada de poc, si te la fots possiblement no et passi res però el menjar fresc – en aquest cas les idees – és una altre cosa. I molt aviat no és podrà ni menjar…
Qualsevol persona sigui quina sigui la seva situació, té una ampli ventall de capacitats i recursos personals no només per tirar endavant ella mateixa, també per aportar a la comunitat.
Si fóssim capaços de pensar, no amb un aturat a qui posar en marxa sinó amb una persona plena de recursos, ara, disponibles, la nostra percepció i la reacció a aquesta situació seria completament diferent.
Per anar bé, ningú aturat, o treballes, o aprens, o fas feina comunitària.
Com sempre una cosa és el fet, una altre les interpretacions…

Persones i circumstancies.

Un amic protesta contra els manuals d’autoajuda. Diu que son un gran problema perquè absorbeixen la atenció cap a un mateix i porten a l’oblit de les grans qüestions socials obertes avui en el món. Entenc que vol dir. Però hi hauria molt a dir.
Tots necessitem fruir de la vida que ens ha estat donada estigui com estigui el món. Al capdavall, ningú tria la època que li toca viure. Tinc una vida i vull aprofitar-la per ser feliç – he estat temptat d’escriure “més o menys feliç“ com si el desig de ser feliç no es justifiqués per si mateix. I per aquesta comesa, sobretot, compto amb mi mateix…és la comprensió del meu propi poder personal que no depèn de les circumstancies. En aquest terreny, m’estalvio de fer culpables als altres o les circumstancies de les meves incapacitats o errors, una actitud molt saludable. Ara bé – i aquí el meu amic té bona part de raó – si això em porta a ignorar que formo part d’una trama social, estic caient en una altre forma d’inconsciència : l’individualisme exagerat.
Tinc la impressió que estem atrapats entre dos forces contradictòries encara que potencialment complementaries. Per un costat, la gent vinculada als moviments socials i als ambients polítics tendeixen a menystenir la importància de les actituds personals i a ignorar que l’escepticisme d’alguns té raons de pes que l’aguanten. Per l’altre, els afeccionats al creixement personal i la lectura d’autoajuda, tendeixen a menystenir que ens agradi o no, sovint la nostra sort està lligada a la dels que ens envolten caient en un discurs molt superficial en relació a la política i la societat.
Uns posen l’accent en les persones, els altres el posen més en les circumstancies. Uns miren a l’interior, els altres a l’exterior.
El meu propòsit és saber mirar als dos llocs.

Idees fixes.

Una idea fixa sempre sembla una gran idea, no perquè ho sigui sino perquè ocupa molt espai a la ment.

Visio_3.Caracteristiques.

Vuit característiques d’una visió.
Sintètica. Una visió és quasi un poema, cal trobar una frase o dues molt sintètiques que expressin la idea essencial, aquella entorn a la que bascula tot el projecte. Dels exemples de dijous, la segona Sanofi-Pasteur és un exemple magnific, una sola frase que inspira tota una organització de cents o mils de persones però perfectament clara de l’orientació de l’organització. La tercera Leap-frog, és exemplar perquè té aquesta sintesi i alhora una explicació més amplia a continuació. Aquesta, per mi, és la formula optima.
Amplia. Tan en l’espai com en el temps. Diverses dels exemples son intemporals i abasten potencialment tota la humanitat per sempre. D’aquí, uns quants segles s’hi podrà seguir treballant. Son visions projectant-se per l’espai en el temps. Per exemple : “…ens mostra el camí i ens recorda en tot moment els nostres objectius a llarg termini…”
Sentida. Ja ho he dit, sinó si creu és pura xerrameca. Per ser sentida ha de sortir de dintre i expressar – o crear la possibilitat d’expresar-ho – allò millor de cada persona que participa en el projecte.
Compartida. La visió és el lloc on s’uneixen les diferents personalitats. Una visió pot unir personalitats inclús divergents perquè d’entrada el que es demana es l’acord de caminar en la mateixa direcció, cadascú des de la seva personalitat i capacitats. La visió és un acord entre persones que volen cooperar.
Comunicadora. Explica que feu ( o que fas) ràpid i bé, orienta sobre pròpia activitat als que escolten.
Cosmica. Inclou els altres i l’entorn. La prosperitat tan material com espiritual, és el retorn de l’aportació a la societat, al mon, al univers… Dels exemples : “…que ningu pateixi…”, “..la cura compasiva de totes les persones…”, “…oferir millors aliments per un món millor…”, “ …l’aprenentatge en primer lloc..”
Motivadora. Fa venir ganes d’apuntar-se, o com a mínim de donar un cop de mà. A qui donaries un cop de ma dels exemples ? Algun de franc ?
Proactiva. Convida a l’acció.

Visió_2.exemples.

Son exemples de visions que he trobat al Google posant com a argument de cerca “Nuestra visión és”. Son de les 2,3 primeres pàgines. Son molt interessants, ara bé, recordant que si no si creu una visió son només paraules, si si creu és una orientació precisa.
.
Nuestra Visión es LA MODERNIZACION RURAL adecuadas a los tiempos que corren en las zonas andinas y amazonias del Perú.( Aquesta és un visió pura. Extreta d’un diari. Clodoaldo Ayuque Anccasi • Vicepresidente de ANECOMSA • Asociación Nacional de Empresas Comunales y Multicomunales de Servicios Agropecuarios. )
.
Nuestra visión es la de un mundo en el que nadie sufra o muera a causa de una enfermedad prevenible por vacunación. (Aquesta és un visió pura del grup sanofi-pasteur)
.
En LeapFrog, nuestra visión es simple. El aprendizaje en primer lugar. (Joguines educatives, molt interessant la explicació posterior).
.
Nuestra visión es ser el proveedor preferido de nuestros clientes.(metalor)
.
Liderar el desarrollo de mejores ambientes para vivir con iluminación natural y aire fresco a través del techo y ser considerados como los mejores ante los ojos de nuestros clientes.
.
Nuestra vision és la excelencia en el cuidado compasivo de todas las personas, para así ampliar y cumplir con el camino por la vida.( dedicada a donar suport a malats terminals i als familiars)
.
Nuestra Visión es la de ofrecer mejores alimentos para un mundo mejor por medio de soluciones innovadoras por cultivo y sentirnos orgullosos de cumplir nuestros compromisos con nuestro entorno.
.
Nuestra visión es convertirnos en el proveedor líder regional en el diseño y logística de eventos, reconocidos por nuestros servicios de calidad y por proponer soluciones acertadas a nuestros clientes. Contar con una organización que se adapte con facilidad y rapidez al cambio, con un excelente ambiente laboral y oportunidad de desarrollo, con proyección a la comunidad y que brinde a sus inversionistas la mejor tasa de retorno a su inversión.(disseny i logistica d’events)
.
Nuestra visión es nuestra piedra angular. Nos muestra el camino y nos recuerda en todo momento nuestros objetivos a largo plazo. Nuestra visión es sencilla:
FLEXA intenta ser la marca y socia preferidas para amueblar las habitaciones de los niños en todo el mundo.
¿Suena ambicioso? Debería. Porque una visión se trata de establecer metas que exijan lo mejor de nosotros en todo momento. (És pot dir més alt però no més clar. Molt recomanada la visita a la web per pasar el cursor per sobre de les etiquetes de menus de colors http://www.flexa.dk/

Visió_1.Extret.

Amb aquest extret de Madera de lider, Mario Alonso Puig, Ed. Empresa Activa, Pags 75-76; començo una serie de quatre sobre la importancia de tenir una visió tan si parlem d’un projecte de la mena que sigui : empresarial, social, familiar o relacional com si parlem d’una persona concreta en ella mateixa per orientar la própia vida.

 ” Una visió no és un concepte ni tan sols un desig. És un somni, una vivència que ens atreu i ens ajuda a donar allò millor de nosaltres mateixos. Una visió és allò que permet que la gent comú aconsegueixi un resultat extraordinari. Les “ales de la intel·ligència” es despleguen per elevar les persones a l’altura d’un somni, com ens recorda Marina. Les possibilitats que té una persona de desplegar al màxim els talents que te depenen de cap on mira. Si mira cap allò que diu la memòria, les seves experiències i, sobretot, el sentit que els hi hagi donat, només podrà assolir una extensió d’allò que fins ara ha obtingut. En canvi, si és la seva imaginació la que és mou, aleshores podrà arribar no només fins allà on és raonable, sinó també fins allà on és possible. La visió és una experiència, és una vivència per portar aquí, allò que la imaginació em permet veure més enllà. El procés no és automàtic i com l’esbós d’un quadre demana que treballem sobre la tela per crear una obra d’art, la nostra visió passarà de una borrosa il·lusió a una cosa tremendament tangible.”