Viure al present, construir futur.

Abril 28, 2009

Que collons vol dir aturat ?

Filed under: Uncategorized — Xavier P. @ 7:44 am

Quan una persona es troba en la circumstancia de perdre el seu contracte laboral, immediatament la societat li fa un regal – no un qualsevol, un d’enverinat : el classifica com a aturat. Quan jo era adolescent un aturat era una persona encantada, sense empenta ni vivacitat. La paraula té connotacions neutres en el millor dels casos i negatives en el més corrent, per una societat hiperactiva – per cert, perquè la hiperactivitat es considera una malaltia en les persones i una normalitat en la societat ? – que et diguin aturat i et documentin com a tal, es com a poc un handicap. La existència complexa d’aquella persona queda reduïda a la seva condició laboral. De fet, és l’altre cara d’allò que tots hem fet algun cop : quan et pregunten : “ tu que ets ?” contestar de que treballes …soc paleta, administrativa o sexador de pollastres…Qui parteix de la confiança en les capacitats de totes les persones ni li passa pel cap dir aturat a algú que no té feina remunerada.
Tot plegat, un retrat de les prioritats socials, dels valors, encara, dominants – la retòrica és una altre cosa que llavors construïm autentiques catedrals gòtiques de l’humanisme. Els valors son allò a que donem importància. Que importa – ja sigui per una persona, grup, empresa o inclús per una societat – ho demostren les seves actuacions encara que la congruència sempre és parcial.
Sabeu que en penso ? Idees com una llauna caducada de poc, si te la fots possiblement no et passi res però el menjar fresc – en aquest cas les idees – és una altre cosa. I molt aviat no és podrà ni menjar…
Qualsevol persona sigui quina sigui la seva situació, té una ampli ventall de capacitats i recursos personals no només per tirar endavant ella mateixa, també per aportar a la comunitat.
Si fóssim capaços de pensar, no amb un aturat a qui posar en marxa sinó amb una persona plena de recursos, ara, disponibles, la nostra percepció i la reacció a aquesta situació seria completament diferent.
Per anar bé, ningú aturat, o treballes, o aprens, o fas feina comunitària.
Com sempre una cosa és el fet, una altre les interpretacions…

Anuncis

Abril 14, 2009

Persones i circumstancies.

Filed under: Uncategorized — Xavier P. @ 12:45 pm

Un amic protesta contra els manuals d’autoajuda. Diu que son un gran problema perquè absorbeixen la atenció cap a un mateix i porten a l’oblit de les grans qüestions socials obertes avui en el món. Entenc que vol dir. Però hi hauria molt a dir.
Tots necessitem fruir de la vida que ens ha estat donada estigui com estigui el món. Al capdavall, ningú tria la època que li toca viure. Tinc una vida i vull aprofitar-la per ser feliç – he estat temptat d’escriure “més o menys feliç“ com si el desig de ser feliç no es justifiqués per si mateix. I per aquesta comesa, sobretot, compto amb mi mateix…és la comprensió del meu propi poder personal que no depèn de les circumstancies. En aquest terreny, m’estalvio de fer culpables als altres o les circumstancies de les meves incapacitats o errors, una actitud molt saludable. Ara bé – i aquí el meu amic té bona part de raó – si això em porta a ignorar que formo part d’una trama social, estic caient en una altre forma d’inconsciència : l’individualisme exagerat.
Tinc la impressió que estem atrapats entre dos forces contradictòries encara que potencialment complementaries. Per un costat, la gent vinculada als moviments socials i als ambients polítics tendeixen a menystenir la importància de les actituds personals i a ignorar que l’escepticisme d’alguns té raons de pes que l’aguanten. Per l’altre, els afeccionats al creixement personal i la lectura d’autoajuda, tendeixen a menystenir que ens agradi o no, sovint la nostra sort està lligada a la dels que ens envolten caient en un discurs molt superficial en relació a la política i la societat.
Uns posen l’accent en les persones, els altres el posen més en les circumstancies. Uns miren a l’interior, els altres a l’exterior.
El meu propòsit és saber mirar als dos llocs.

Bloc a WordPress.com.