Que collons vol dir aturat ?

Quan una persona es troba en la circumstancia de perdre el seu contracte laboral, immediatament la societat li fa un regal – no un qualsevol, un d’enverinat : el classifica com a aturat. Quan jo era adolescent un aturat era una persona encantada, sense empenta ni vivacitat. La paraula té connotacions neutres en el millor dels casos i negatives en el més corrent, per una societat hiperactiva – per cert, perquè la hiperactivitat es considera una malaltia en les persones i una normalitat en la societat ? – que et diguin aturat i et documentin com a tal, es com a poc un handicap. La existència complexa d’aquella persona queda reduïda a la seva condició laboral. De fet, és l’altre cara d’allò que tots hem fet algun cop : quan et pregunten : “ tu que ets ?” contestar de que treballes …soc paleta, administrativa o sexador de pollastres…Qui parteix de la confiança en les capacitats de totes les persones ni li passa pel cap dir aturat a algú que no té feina remunerada.
Tot plegat, un retrat de les prioritats socials, dels valors, encara, dominants – la retòrica és una altre cosa que llavors construïm autentiques catedrals gòtiques de l’humanisme. Els valors son allò a que donem importància. Que importa – ja sigui per una persona, grup, empresa o inclús per una societat – ho demostren les seves actuacions encara que la congruència sempre és parcial.
Sabeu que en penso ? Idees com una llauna caducada de poc, si te la fots possiblement no et passi res però el menjar fresc – en aquest cas les idees – és una altre cosa. I molt aviat no és podrà ni menjar…
Qualsevol persona sigui quina sigui la seva situació, té una ampli ventall de capacitats i recursos personals no només per tirar endavant ella mateixa, també per aportar a la comunitat.
Si fóssim capaços de pensar, no amb un aturat a qui posar en marxa sinó amb una persona plena de recursos, ara, disponibles, la nostra percepció i la reacció a aquesta situació seria completament diferent.
Per anar bé, ningú aturat, o treballes, o aprens, o fas feina comunitària.
Com sempre una cosa és el fet, una altre les interpretacions…